LES FALLES (VALÈNCIA)

Les falles són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen totes menys una, que es guarda.

• ORIGEN:

L'origen de la festa s'atribueix als fusters que durant l'hivern il·luminaven els seus tallers amb una làmpada de peu i de fusta anomenada "parot".La vespra del dia de Sant Josep, quan els dies eren més llargs i no necessitaven la llum per il·luminar-se, els artesans feien neteja general i cremaven el tradicional "parot" a la porta de cada taller.La foguera era alimentada amb fusta inútil i trastos vells que portaven els veïns. La forma del "parot" animava a ser vestit amb robes, algun barret vell, atorgant-li aspecte humà. Així va néixer el ninot.

A meitats del segle XIX s'inicià l'evolució d'una festa cada cop més popular. Els artistes valencians van millorar l'art de la falla i van augmentar progressivament el seu volum i alçada amb monumentals figures decoratives, plenes de llums i colors. Així van néixer les falles de València. 

Com a curiositat aquí podeu veure una cançó gravada per la gent de valència espontàniament on s'explica que es fa el dia de les falles:

També us deixo un vídeo de l'últim dia de la festa, on es cremen totes les falles menys la guanyadora que queda guardada:

També es pot trobar més informació sobre les falles a la pàgina de l'ajuntament de valència i veure amb més detall en què consisteix la festa:

Falles, ajuntament de València

LA TOMATINA (BUNYOL)

La Tomatina és una festa del municipi Valencià de Bunyol, en que els participants es tiren tomàquets entre ells. 

• ORIGEN:

Al 1945, durant una desfilada de gegants i capgrossos, uns joves que volien participar-hi organitzaren una batalla. Com que a prop del lloc hi havia una parada de verdures i hortalisses, van agafar els tomàquets i els van fer servir com a arma de llançar.

A l'any següent, els joves repetiren el mateix avalot, però aquesta vegada van portar els tomàquets de casa seva. Però, any rere any, es repetia la baralla i la festa al final hi quedà instaurada, tot i que de manera no gaire oficial.

Al 1950, l'ajuntament acordà per primera vegada permetre aquesta activitat dins del programa de la Festa Major. Al ser permesa la festa, s'hi afegiren a la llançada de tomàquets, ruixar amb aigua i llençar els rivals a les fonts.

Enmig de tota aquella brega muntada, sovint els participants carregaven contra aquells que només observaven, fins i tot contra personatges de rellevància popular, la qual cosa provocà, altra vegada, la seva prohibició el 1957.

L'any 1959 l'ajuntament autoritzà definitivament La Tomatina i va decretar una sèrie de normes: bàsicament, que només es podrien llançar tomàquets després del primer soroll d'un coet, i que finalitzaria després de sentir-se el segon soroll. 

Gracies a la difusió en els mitjans de comunicació, la festa es va fer més popular i des de 1980 l'ajuntament proveeix els tomàquets als participants (abans cadascú havia de portar els seus de casa) que augmenten de nombre any rere any, així com les tones de tomàquets utilitzats. 

La participació ha anat augmentant i ara hi participen més de 22.000 persones de almenys 96 nacionalitats. Per tant, cada cop s'està fent més popular i hi participa molta gent de fora de Bunyol, ja que en aquest poble no arriben als 10.000 habitants. 

La Tomatina també té cada cop més quilos de tomàquets; va batre els rècord quan hi van participar sis enormes camions i per tant 150.000 quilos de tomàquets.

Aquí us deixo un vídeo per que pugueu veure com és:

LA PATUM (BERGA)

La Patum és una festa tradicional de Berga que se celebra des del segle XIV, aquesta festa va ser proclamada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat al 2005.

• ORIGEN

L'origen de la Patum cal buscar-lo en els antics entremesos (figura o grup de figures, animades o inanimades que s'exhibien amb motiu d'una festa) que desfilaven a les processons, que estaven destinades a educar, moralitzar i alliçonar el poble. Però, amb el pas del temps, aquest entremesos es van anar popularitzant, més per la seva vessant lúdica que per el seu caràcter alliçonador. De mica en mica, van anar perdent el seu sentit original, i d'aquestes representacions, en restaren només les parts més festives. Això va acabar donant pas a unes mostres festives que acabaren formant la Bulla (nom antic de la festa, que al XIX va ser substituït per La Patum). Aquest fenomen, que tingué lloc a diverses viles i ciutats de Catalunya, es va  anar extingint com a conseqüència de les prohibicions posades pel govern civil, eclesiàstic i reial. 

De totes les antigues Bulles que tenien lloc a Catalunya, només la ciutat de Berga ha estat capaç de mantenir-la i conservar-la a través dels segles. És La Patum.

• COMPARSES

A La Patum, hi participen moltes comparses diferents:

-El Tabal: és el pregoner de la festa, per tant és sempre present i la dirigeix.

-Els Turcs i Cavallets: quatre cavallers cristians i quatre turcs a peu, simulen una batalla en la qual sempre guanyen els cavallers.

-Les Maces: simbolitza la lluita entre el Bé i el Mal, representada a través d'una batalla entre àngels i dimonis.

-Els Àngels: Representen les forces del Bé, lluitant contra el Mal (les Maces)

-Les Guites: És un dels elements més antics i singulars de la celebració. Són la única comparsa que continua saltant exclusivament al so del Tabal.

-L' Àliga: És qui balla la dansa més majestuosa i més apreciada per tots els Berguedans. El seu ball és el de major valor coreogràfic de tota la representació i la música la més distingida i monumental. 

-Els Nans Vells: Són quatre figures masculines, amb barret de tres pics i llargues perruques, que ballen, tocant les castanyoles, amb la música dels gegants.

-Els Gegants: estan relacionats amb antics cabdills musulmans vençuts.

-Els Nans Nous: Es van fer per substituir els nans vells amb mal estat, però van ser restaurats i han seguit participant a la Patum. Els nous són dues parelles, jove l'una i vella l'altre.

-Els Plens: Són l'espectacle més gran de la Patum. El seu nom ve de que són plens de foc, per tant són dimonis de foc. En els últims anys s'ha incrementat el nombre de plens, i ara salten amb música en comptes del so del tabal.

-El Tirabol: És el punt final de la Patum, el moment en què Berga celebra el fet d'haver repetit el seu miracle anual. Hi ballen els gegants i les guites, barrejats amb tota la gent de la plaça.

Aquí us deixo un vídeo per si voleu veure com és La Patum: