El festival del formatge rodant és un esdeveniment anual que es celebra l'últim dilluns de maig al turó de Cooper, prop del districte de Gloucester a Anglaterra. Encara que és un esdeveniment tradicional de la petita localitat de Brockworth.
- ORIGEN:
Les primeres referències escrites sobre aquesta celebració són de meitats del segle XIX, però no se sap clarament l'origen. Es diu que aquesta tradició formava part d'una sèrie d'actes festius que fa dos segles tenien lloc durant la època estival, amb l'objectiu de commemorar l'arribada de l'estiu. Però, amb el temps es va reduir a una sola celebració (festival del formatge rodant) i es va traslladar a l'últim dilluns de maig.
El pendent pel qual deixen anar els formatges es tan empinat que aquest arriben a més de 100 quilòmetres per hora, convertint-se en autèntics projectils capaços de causar danys considerables a qualsevol cosa que es trobin en el seu camí. Sempre es fa servir la mateixa varietat, un doble formatge Gloucester, el qual pesa més de tres quilos. Es realitzen diferents curses en cada edició, corresponents a categories diferents: quatre o cinc pendent avall en la persecució del formatge (una d'aquestes és només per dones) i d'altres que són pendent amunt (les úniques en que poden participar menors de 12 anys). El premi pel guanyador és sempre el mateix en totes elles: emportar-se el formatge a casa. Però amb la velocitat a la qual baixa el formatge, és difícil atrapar-lo. Per tant poden passar dues coses:
- Que algú atrapi el formatge mentre aquest va rodolant cap avall.
- Que ningú atrapi el formatge.
En el primer cas, el participant no podrà ser declarat guanyador fins que no creuï la línia de meta (ja que si abans d'arribar perd el formatge, no haurà servit de res haver-lo agafat). En el segon cas, que passa sovint, es declararà guanyador a aquell qui hagi estat més a prop d'aconseguir-ho, en el moment de traspassar la línia final.
Com hem dit, atrapar-lo en moviment és gairebé impossible, tenint en compte que es llança amb un segon d'avantatge i la velocitat que agafa; l'únic que poden fer els participants és llançar-se pendent avall i sotmetre's a la llei de la gravetat i els capricis del turó. Entre el desnivell, el fang i la herba, mantenir-se de peus es molta casualitat, pel que la majoria de participants acaben donant amb els seus ossos contra el terra, i rodolant descontrolats per el pendent del turó. Al peu del mateix pendent es situen els anomenats "catchers", uns homes més aviat forts els quals es dediquen a agafar i parar als participants que arribin a la meta amb massa inèrcia.
En el següent vídeo es pot comprovar la perillositat d'aquesta cursa i també la dificultat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada