Aquest és un blog d'informàtica de 4t d'Eso, en el que parlaré de les festes més típiques del món. Algunes són força conegudes, però d'altres no encara que siguin populars en el seu lloc d'origen. Per tant, en aquest blog he volgut donar a conèixer també aquelles festes que són populars al seu país, però que no tots coneixem. Les festes o celebracions que explicaré són les següents:
Cada any l' índia es cobreix amb brillants colors per a rebre la primavera, durant aquests dies les enormes diferències socials desapareixen. El Holi, és una festa en que homes, dones, nens, nenes... s'uneixen per a celebrar aquesta festa tant esperada.
El Holi és un festival d'origen religiós que es celebra principalment a la Índia i altres països en els que habiten grans comunitats Hindús. L' esdeveniment és conegut també amb el nom de festival de la primavera, ja que es celebra a finals de l'hivern, en la última lluna plena del mes. Que normalment coincideix amb finals de febres o principis de març.
La celebració original consisteix bàsicament en llançar-se pols de colors brillants i aigua tintada uns als altres, com a símbol de felicitat per l'arribada de la primavera, intentant simular els alegres colors de les flors que naixeran en aquesta estació. És un moment màgic, d'alegria, diversió, música i ball, però sobretot espiritual ja que durant aquesta celebració s'encenen fogueres com a commemoració del triomf del "bé" sobre el "mal".
La cara tradicional del Holi manté que al començament de l'estació primaveral, al canviar el temps, es molt probable que hi hagin virus i constipats, per tant el fet de llançar-se pols de colors també té un significat mèdic, ja que tradicionalment eren fabricats a partir de herbes prescrites per metges indis tradicionals. Però l'aspecte comercial d'aquesta celebració ha incrementat l'ús de colors sintètics que poden ser tòxics, pel que es recomana assegurar-se que la pols adquirida sigui d'origen natural.
En el següent vídeo podreu veure com celebren la festa del Holi i entendre com és d'important per a ells:
La Calgary Stampede és un gran festival que es celebra a Calgary (Canadà) durant deu dies cada estiu.És un dels esdeveniments més llargs que es celebren a Canadà i el "rodeo" a l'aire lliure més important del món.
En aquest esdeveniment hi han "rodeos" sobre toros i sobre cavalls reconeguts a tot el món, carreres de carretes, concerts, espectacles...
La desfilada de la Stampede, que té lloc el dia de la inauguració, és una de les tradicions més antigues d'aquesta festa. Durant la setmana de la Stampede la ciutat s'omple de turistes vestits seguint l'atmosfera vaquera i els negocis també decoren els seus aparadors amb aquest estil.
La Calgary Stampede va ser inaugurada l'any 1912 per Guy Weadrik, un home que va voler crear un "rodeo" que reunís als millors vaquers del continent. Aquesta celebració esta organitzada per milers de voluntaris i consta amb el suport dels líders cívics. La Calgary Stampede ha crescut molt fins a esdevenir un dels "rodeos" més rics del món i una gran atracció turística per a la ciutat.
Com he dit s'hi fan moltes activitats diferents en aquesta festa, però la més important són els "rodeos", on el guanyador s'emporta una gran quantitat de diners. Els "rodeos" són la base d'aquesta festa, es pot veure en el seu nom, que significa "estampida de Calgary" (Calgary stampede).
Es pot trobar més informació, fotos, experiències... en la pàgina web oficial de la Calgary Stampede:
El festival de les llanternes marca el final de la festa de Cap d'Any Xines. En aquesta nit il·luminada, milers de "llanternes" pengen de les cases i els negocis al llarg dels carrers, preparant-se per les desfilades i els espectacles que donaran fi a la celebració.
És un dia considerat propici per a realitzar peticions d'amor ja que és la primera lluna plena que existeix en el any Xinès. Durant aquest festival, els nens surten de nit als temples amb llanternes de paper. Les families xineses compren focs artificials i preparen boles d'arròs plenes, és tradicionalment un dia de reunió familiar.
Les llanternes estan fetes de paper i bambú, i tenen formes d'animals de l'horòscop xines (dracs, ocells...). Les llanternes també acostumen a tenir endevinalles, convertint-se així en un joc molt popular per els nens.
Hi han moltes històries diferents per explicar l'origen d'aquesta festa, per tant no en sabem clarament l'origen. A més, moltes de les pràctiques populars han evolucionat a través dels anys. Una celebració especial es dóna a la zona muntanyosa de Pingxi (a les afores de Taipei) i és impressionant. Consisteix en centenars de làmpades decorades amb dibuixos i cal·ligrafia amb missatges de sort. Aquestes són enceses i deixades anar cap al cel alhora.
Podeu consultar els enllaços següents on s'explica una de les llegendes de l'origen d'aquesta festa, i també diferents curiositats:
El Palio de Siena és la carrera de cavalls més famosa d' Itàlia i cada any atrau un gran nombre de turistes de tot el món.
La cursa, és una de les més antigues del món i es celebra a la plaça central de Siena, la Piazza del Campo. Es tracta d'una competició entre les "contrades" de Siena (Toscana) on es competeix amb curses de cavalls. Aquesta festa es realitza dos vegades l'any, el 2 de Juliol i el 16 d' Agost. En cada pal·li participen només deu contrades de les disset totals, triades a sort i segons un torn que va de Juliol a Juliol i d' Agost a Agost. El mecanisme és el següent:
Corren per dret, les set contrades que no han corregut en el pal·li de l'any anterior.
Un mes abans del pal·li són triats a sort tres contrades que completaran la sèrie de deu.
Els altres set participaran en el pal·li de l'any vinent.
El pal·li és guanyat pel cavall, amb o sense genet, després que hagi fet i quedat primer en les tres voltes a la plaça en sentit horari.
És una carrera perillosa i molt sovint hi han accidents tràgics: de mitjana mor més d'un cavall a l'any, en la major part dels casos ferits durant una carrera i abatuts. En el passat, el circuit es completava en 3 minuts, avui, després de canvis perquè es fes més espectacular, només es tarda un minut.
A Itàlia els protectors d'animals lluiten des de fa anys contra la crueltat del Pal·li. Però es tracta d'una lluita molt dura ja que la tradició d'aquesta cursa està molt arrelada a la cultura local i Italiana, i en general gran part de la societat defensa aquest espectacle.
En el següent vídeo podreu veure una cursa sencera i per tant veure que és una cursa molt perillosa ja que les corbes són força difícils de fer correctament:
El festival del formatge rodant és un esdeveniment anual que es celebra l'últim dilluns de maig al turó de Cooper, prop del districte de Gloucester a Anglaterra. Encara que és un esdeveniment tradicional de la petita localitat de Brockworth.
ORIGEN:
Les primeres referències escrites sobre aquesta celebració són de meitats del segle XIX, però no se sap clarament l'origen. Es diu que aquesta tradició formava part d'una sèrie d'actes festius que fa dos segles tenien lloc durant la època estival, amb l'objectiu de commemorar l'arribada de l'estiu. Però, amb el temps es va reduir a una sola celebració (festival del formatge rodant) i es va traslladar a l'últim dilluns de maig.
El pendent pel qual deixen anar els formatges es tan empinat que aquest arriben a més de 100 quilòmetres per hora, convertint-se en autèntics projectils capaços de causar danys considerables a qualsevol cosa que es trobin en el seu camí. Sempre es fa servir la mateixa varietat, un doble formatge Gloucester, el qual pesa més de tres quilos. Es realitzen diferents curses en cada edició, corresponents a categories diferents: quatre o cinc pendent avall en la persecució del formatge (una d'aquestes és només per dones) i d'altres que són pendent amunt (les úniques en que poden participar menors de 12 anys). El premi pel guanyador és sempre el mateix en totes elles: emportar-se el formatge a casa. Però amb la velocitat a la qual baixa el formatge, és difícil atrapar-lo. Per tant poden passar dues coses:
- Que algú atrapi el formatge mentre aquest va rodolant cap avall.
- Que ningú atrapi el formatge.
En el primer cas, el participant no podrà ser declarat guanyador fins que no creuï la línia de meta (ja que si abans d'arribar perd el formatge, no haurà servit de res haver-lo agafat). En el segon cas, que passa sovint, es declararà guanyador a aquell qui hagi estat més a prop d'aconseguir-ho, en el moment de traspassar la línia final.
Com hem dit, atrapar-lo en moviment és gairebé impossible, tenint en compte que es llança amb un segon d'avantatge i la velocitat que agafa; l'únic que poden fer els participants és llançar-se pendent avall i sotmetre's a la llei de la gravetat i els capricis del turó. Entre el desnivell, el fang i la herba, mantenir-se de peus es molta casualitat, pel que la majoria de participants acaben donant amb els seus ossos contra el terra, i rodolant descontrolats per el pendent del turó. Al peu del mateix pendent es situen els anomenats "catchers", uns homes més aviat forts els quals es dediquen a agafar i parar als participants que arribin a la meta amb massa inèrcia.
En el següent vídeo es pot comprovar la perillositat d'aquesta cursa i també la dificultat:
L' Oktoberfest és la festa més popular d'Alemanya i una de les més importants del món. Es porta celebrant a Munich des de l'any 1810.
ORIGEN:
La festa va néixer amb el matrimoni entre el príncep Lluís I de Baviera amb la Teresa de Sajonia i Hildburghausen l'any 1810. Va tenir tant èxit que des d' aleshores ha continuat creixent fins a convertir-se en una important i multitudinària celebració.
Des de la seva creació la festa no ha deixat de celebrar-se, menys 24 cops en més de 200 anys, i va ser per causes de guerra o bé per causes més greus.
Aquesta festa comença sempre un dissabte de setembre a les dotze del migdia i acaba el primer diumenge d'octubre. Si el primer diumenge cau en 1 o 2 d'octubre, aleshores la festa s'allarga fins el dia 3 d'aquest mes. És a dir, que malgrat el seu nom, la festa d'octubre (Oktoberfest) comença sempre al setembre. Aquesta festa però a l'inici es celebrava totalment a l'octubre. Ja des del començament va constar de ball, música, menjar, beure i atraccions, que al segle XIX incloïen curses de cavalls, per exemple.
Entre sis i set milions de visitants es reuneixen cada any en el camp conegut com a Theresienwiese (prat de Teresa) per la celebració de la popular festa.
L' Oktoberfest comença amb l'arribada dels Wiesnwirte (propietaris de les cerveseries) amb carros de cavalls carregats amb barrils de cerveses, llavors l'alcalde obre el primer barril de cervesa i es realitza una desfilada amb els vestits tradicionals.
Arriba així el moment de gaudir de litres de cervesa, menjar i diversió.
Al 2008, per exemple, s'hi van consumir més de 500.000 pollastres i 119 bous sencers, a més de set milions de litres de cervesa.
Avui en dia, aquesta festa s'està estenent per molts països del món i cada cop s'està fent més popular.
Aquí podreu veure un vídeo de la festa Oktoberfest de l'any 2014 que ajuda molt a entendre què es fa i com. I podreu comprovar que és una festa amb molta diversió i que no nomès es veu cervesa:
Les falles són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen totes menys una, que es guarda.
ORIGEN:
L'origen de la festa s'atribueix als fusters que durant l'hivern il·luminaven els seus tallers amb una làmpada de peu i de fusta anomenada "parot".La vespra del dia de Sant Josep, quan els dies eren més llargs i no necessitaven la llum per il·luminar-se, els artesans feien neteja general i cremaven el tradicional "parot" a la porta de cada taller.La foguera era alimentada amb fusta inútil i trastos vells que portaven els veïns. La forma del "parot" animava a ser vestit amb robes, algun barret vell, atorgant-li aspecte humà. Així va néixer el ninot.
A meitats del segle XIX s'inicià l'evolució d'una festa cada cop més popular. Els artistes valencians van millorar l'art de la falla i van augmentar progressivament el seu volum i alçada amb monumentals figures decoratives, plenes de llums i colors. Així van néixer les falles de València.
Com a curiositat aquí podeu veure una cançó gravada per la gent de valència espontàniament on s'explica que es fa el dia de les falles:
També us deixo un vídeo de l'últim dia de la festa, on es cremen totes les falles menys la guanyadora que queda guardada:
També es pot trobar més informació sobre les falles a la pàgina de l'ajuntament de valència i veure amb més detall en què consisteix la festa: Falles, ajuntament de València
La Tomatina és una festa del municipi Valencià de Bunyol, en que els participants es tiren tomàquets entre ells.
ORIGEN:
Al 1945, durant una desfilada de gegants i capgrossos, uns joves que volien participar-hi organitzaren una batalla. Com que a prop del lloc hi havia una parada de verdures i hortalisses, van agafar els tomàquets i els van fer servir com a arma de llançar.
A l'any següent, els joves repetiren el mateix avalot, però aquesta vegada van portar els tomàquets de casa seva. Però, any rere any, es repetia la baralla i la festa al final hi quedà instaurada, tot i que de manera no gaire oficial.
Al 1950, l'ajuntament acordà per primera vegada permetre aquesta activitat dins del programa de la Festa Major. Al ser permesa la festa, s'hi afegiren a la llançada de tomàquets, ruixar amb aigua i llençar els rivals a les fonts.
Enmig de tota aquella brega muntada, sovint els participants carregaven contra aquells que només observaven, fins i tot contra personatges de rellevància popular, la qual cosa provocà, altra vegada, la seva prohibició el 1957.
L'any 1959 l'ajuntament autoritzà definitivament La Tomatina i va decretar una sèrie de normes: bàsicament, que només es podrien llançar tomàquets després del primer soroll d'un coet, i que finalitzaria després de sentir-se el segon soroll.
Gracies a la difusió en els mitjans de comunicació, la festa es va fer més popular i des de 1980 l'ajuntament proveeix els tomàquets als participants (abans cadascú havia de portar els seus de casa) que augmenten de nombre any rere any, així com les tones de tomàquets utilitzats.
La participació ha anat augmentant i ara hi participen més de 22.000 persones de almenys 96 nacionalitats. Per tant, cada cop s'està fent més popular i hi participa molta gent de fora de Bunyol, ja que en aquest poble no arriben als 10.000 habitants.
La Tomatina també té cada cop més quilos de tomàquets; va batre els rècord quan hi van participar sis enormes camions i per tant 150.000 quilos de tomàquets.
Aquí us deixo un vídeo per que pugueu veure com és:
La Patum és una festa tradicional de Berga que se celebra des del segle XIV, aquesta festa va ser proclamada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat al 2005.
ORIGEN
L'origen de la Patum cal buscar-lo en els antics entremesos (figura o grup de figures, animades o inanimades que s'exhibien amb motiu d'una festa) que desfilaven a les processons, que estaven destinades a educar, moralitzar i alliçonar el poble. Però, amb el pas del temps, aquest entremesos es van anar popularitzant, més per la seva vessant lúdica que per el seu caràcter alliçonador. De mica en mica, van anar perdent el seu sentit original, i d'aquestes representacions, en restaren només les parts més festives. Això va acabar donant pas a unes mostres festives que acabaren formant la Bulla (nom antic de la festa, que al XIX va ser substituït per La Patum). Aquest fenomen, que tingué lloc a diverses viles i ciutats de Catalunya, es va anar extingint com a conseqüència de les prohibicions posades pel govern civil, eclesiàstic i reial.
De totes les antigues Bulles que tenien lloc a Catalunya, només la ciutat de Berga ha estat capaç de mantenir-la i conservar-la a través dels segles. És La Patum.
COMPARSES
A La Patum, hi participen moltes comparses diferents:
-El Tabal: és el pregoner de la festa, per tant és sempre present i la dirigeix.
-Els Turcs i Cavallets: quatre cavallers cristians i quatre turcs a peu, simulen una batalla en la qual sempre guanyen els cavallers.
-Les Maces: simbolitza la lluita entre el Bé i el Mal, representada a través d'una batalla entre àngels i dimonis.
-Els Àngels: Representen les forces del Bé, lluitant contra el Mal (les Maces)
-Les Guites: És un dels elements més antics i singulars de la celebració. Són la única comparsa que continua saltant exclusivament al so del Tabal.
-L' Àliga: És qui balla la dansa més majestuosa i més apreciada per tots els Berguedans. El seu ball és el de major valor coreogràfic de tota la representació i la música la més distingida i monumental.
-Els Nans Vells: Són quatre figures masculines, amb barret de tres pics i llargues perruques, que ballen, tocant les castanyoles, amb la música dels gegants.
-Els Gegants: estan relacionats amb antics cabdills musulmans vençuts.
-Els Nans Nous: Es van fer per substituir els nans vells amb mal estat, però van ser restaurats i han seguit participant a la Patum. Els nous són dues parelles, jove l'una i vella l'altre.
-Els Plens: Són l'espectacle més gran de la Patum. El seu nom ve de que són plens de foc, per tant són dimonis de foc. En els últims anys s'ha incrementat el nombre de plens, i ara salten amb música en comptes del so del tabal.
-El Tirabol: És el punt final de la Patum, el moment en què Berga celebra el fet d'haver repetit el seu miracle anual. Hi ballen els gegants i les guites, barrejats amb tota la gent de la plaça.
Aquí us deixo un vídeo per si voleu veure com és La Patum:
